Quan era un adolescent em van operar el “frenillo”.
Recordo una injecció a la punta.
El tacte fred del bisturí.
El fil i l’agulla clavant-se sota la pell.
Em recordo a mi mateix en un passadís vestit només amb una bata que tenia una finestreta per on treia el cap la meva polla boteruda.
I recordo també una taca de sang que s’anava fent més i més gran.
Són cinc amigues al voltant dels trenta cinc anys, totes elles solteres. Professores de primària, bona gent. Es van conèixer a la carrera. Son una mica tímides. Els agrada l’humor molt blanc. No es fiquen en embolics, ja sabeu quina mena de gent són. Podríen ser la teva tieta. Han visitat la majoria de capitals europees viatjant juntes. Tenen una foto de les cinc amb la torre Eiffel darrera. La Marta hi surt tallada. Tres d’elles encara viuen amb els pares.
Avui han quedat per sortir. Som-hi nenes que avui lliguem, diu una d’elles sense gaire convicció. La Roser sempre riu molt fort en públic i fa passar molta vergonya a les altres. Podríem dir que aquesta nit s’han arreglat però la veritat és que costa de notar-ho.
Ara ja fa quaranta minuts que passegen buscant un lloc. No tenien cap reserva feta i els locals de la zona estan tots plens. Acaben sopant a un Pan’s & Company. Sopem aquí ràpid i després sortim, d’acord? Hi ha famílies amb nens i un sense sostre que passeja amunt i avall escurant les restes de menjar de les plates metàl·liques que la gent abandona a les taules.
Les cinc sopen en silenci. Les ganes de festa es van desinflant. La Roser repeteix. Sempre menja molt, ella. A la taula del costat un nen juga amb el regal del menú infantil. Quan s’acaba el segon entrepà la Roser comença a plorar en silenci. S’aixuga les llàgrimes amb un mocador de paper ple d’oli. Les resta d’amigues segueixen callades. Aquesta nit tampoc sortiran. Es diuen adéu a la porta després de recordar, com sempre fan, aquell cap d’any a la casa rural.
De tornada a casa la Marta truca a aquell noi del Meetic. Dues trucades perdudes sense deixar missatge al contestador. Al tercer intent el telèfon està desconectat. Encara tindrà temps de veure el final de La Noria i es quedarà adormida al sofà escoltant a la Chiqui, l’enana de Gran Hermano, com relata les seves turbulentes relacions sexuals amb novios maltractadors.
Una vegada la Marta es va cagar (literalment) intentant practicar sexe anal amb un novio que va tenir durant uns mesos. Però això és una altra història i ella prefereix no recordar-ho.