Aquest post és una mica com el menú d’un DVD. Bé, no. És com els anuncis d’un DVD. Els del principi, els que t’has de menjar per collons. Va, només quatre coses i comença la pel·li, no us poseu nerviosos.
Fa un temps havia tingut un bloc on hi escrivia algunes xorrades, molt de tant en tant. Tenia molts pocs seguidors i cap comentari, com tants altres blocs. Entre això, un procés de desintoxicació que em va tenir recluït sense internet durant uns mesos, l’assumpte aquell dels travolos i la guineu morta i l’aparició de Twitter el bloc va acabar desapareixent. De fet, encara està penjat en algún lloc convertit en merda digital. Basura binària.
Acabava de descobrir que a Twitter podia actualitzar des del telèfon, a qualsevol lloc, a lo salvatge. I, el millor de tot; no havia de justificar res del que hi deia (básicament per una qüestió d’estalvi de caràcters). La sintetització obligatòria només em va portar coses bones i puc dir que hi estic totalment enganxat. He conegut gent fantàstica i m’ha canviat la vida. No, cony. No he conegut ningú. Esteu bojos o què? No quedeu mai amb ningú de Twitter. No ho feu, em sentiu? Això és com conèixer a un famòs. Descobriràs que en realitat és un imbècil. Es trencarà la màgia. La gent no és ni tant ocurrent ni tant interessant ni fa tant bona olor com sembla a les xarxes. El que passi a les xarxes que es quedi a les xarxes.
Poder deixar anar idees ràpides, com trets d’escopeta de La Garrotxa, em diverteix bastant. Però per altra banda, moltes vegades em quedo amb les ganes de desenvolupar una mica més algunes de les merdes que hi explico. La idea d’aquest bloc és, per tant, esdevenir una mena de “comentaris del director” (avui he trobat la metàfora aquesta del DVD i tiro per aquí) d’allò que escric a Twitter. El món al revés; haver d’escriure un post per explicar un tweet. Quina tonteria.
No sé si és una bona idea (no ho és) però és l’única que tinc, ara mateix. I pronostico que acabarà en fracàs. Una mica com la Tweet Pel·li però sense la necessitat de molestar a cap pseudo-famòs ni fer-ne spam massiu.
Ei, potser algún dia em surten coses que no he publicat a Twitter, jo què cony sé! Deixem les portes obertes a la màgia, no? No us pujeu les calcetes del tot, encara!
Que comenci la fête!